La solució (fàcil) d'una paradoxa temporal

En un dels primers apunts d'aquest bloc, secció la pomera, vaig exposar cert problema amb les dates de modificació en sistemes de fitxers FAT32, que feia que les meves còpies de seguretat amb rsync semblessin de vegades exactament un segon anteriors a l'original.

Si li interessa a algú el tema, sapigueu que en versions posteriors del rsync inclòs amb el Mac (potser a partir del Leopard?) aquest problema de sincronització es pot resoldre molt fàcilment mitjançant l'ús d'un paràmetre (modify-window) que permet definir un interval de temps en segons dins del qual dues dates de modificació seran considerades idèntiques. Amb --modify-window=1 (que vol dir que una diferència d'un segon no compta) ja ho tenim arreglat :-)

--modify-window When comparing two timestamps rsync treats the timestamps as being equal if they are within the value of modify_window. This is normally zero, but you may find it useful to set this to a larger value in some situations. In particular, when transferring to Windows FAT filesystems which cannot represent times with a 1 second resolution --modify-window=1 is useful.

Com suprimir totes les còpies d'un fitxer en la Time Machine

El sistema de còpies de seguretat del Mac OS X 10.5 (Time Machine) permet definir fitxers i directoris dels quals es farà còpia: p. ex. fitxers temporals, el directori de baixades, etc. Però és possible que en algun moment vulgueu suprimir les còpies d'un fitxer que vau descartar fa temps i encara continua ocupant espai al disc.

Per a fer-ho, simplement cal entrar en Time Machine, localitzar una còpia del fitxer en qüestió, seleccionar-lo, desplegar el menú d'accions i triar "Delete all backups of..." / "Eliminar todas las copias de seguridad de...".

Leopard: la meva selecció de novetats (10/300+)

Després de confirmar la data de llançament del 26 d'octubre, Apple ha desvelat una llarga llista de més de tres-centes novetats de la nova versió del sistema operatiu, el Mac OS X 10.5, a.k.a. Leopard.

Tres-centes tretze novetats, en són moltes. Després de llegir tota la pàgina i descartar els canvis de la interfície -esperaré a veure'ls-, me n'apunto unes poques, deu, que m'han paregut particularment útils, interessants per qualsevol motiu... o alguna una mica decebedora.

1. Còpies de seguretat automàtiques

La Time Machine o "màquina del temps" del Leopard permet designar un disc extern com a disc de còpies, on s'anirà desant cada versió de cada document que modifiquem. Això, combinat amb el Quick Look permetrà donar una ullada ràpida al contingut de qualsevol fitxer, tal com era l'any passat no sé quin dia, abans que l'editéssim o que el llencéssim a la paperera.

2. Connectar amb altres macs i compartir carpetes

La nova barra lateral de les finestres del Finder donarà accés directe als altres macs de la nostra xarxa local. Es podrà, per fi!, compartir qualsevol carpeta, no sols el directori de l'usuari complet. Pareix que també serà possible connectar amb el teu mac a distància, des de qualsevol altre mac de la Internet, però només mitjançant el servei de pagament .mac :-(

3. Correu amb notes, llistes de tasques i RSS

El correu electrònic es converteix en un dels llocs on centralitzar i organitzar la feina. La nova versió del Mail d'Apple permet escriure notes ràpides per a tu mateix i agrupar-les en carpetes, que es comporten com una bústia qualsevol. També es poden crear llistes de tasques. I subscriure's a fonts RSS en una bústia i llegir els titulars o articles com missatges de correu.

4. Manipulació d'imatges i PDF

La nova versió del Preview servirà per fer algunes operacions bàsiques en els fitxers d'imatge: retallar, girar, canviar la mida, esborrar el fons... I encara més interessant, en els PDF: unir documents, treure pàgines, etc. Crec que ja no necessitaré quasi mai l'Acrobat :-)

5. La faràndula

L'iChat acumula una bona colla de novetats. Nous còdecs de vídeo, efectes Photo Booth, alertes quan algú esmenta el teu nom en un xat de text... Però la que més m'ha agradat és l'"iChat Theater": la possibilitat d'inserir una presentació o una pel·lícula en una videoconferència.

6. Més calendaris

L'iCal també millora. Destaca sobretot la integració amb l'iCal Server (inclòs en el Mac OS X Server), o de fet amb qualsevol altre servidor CalDAV, cosa que permet treballar amb agendes de grup i gestionar reunions, reserves d'espais, etc.
(A propòsit d'això, Apple va alliberar aquest estiu el codi font del seu iCal Server: Darwin Calendar Server.)
(A més a més, en la versió Server, el servidor iCal està integrat amb un servidor wiki que realment té molt bona pinta.)

7. Compatibilitat amb OpenDocument/OpenOffice

La nova versió de TextEdit, el mini-processador de textos d'Apple, podrà obrir i desar documents en format OpenDocument. Això pot parèixer una nimietat, però és important perquè significa que totes les aplicacions que utilitzen les mateixes funcions de text del sistema, com ara Bean, o un altre programari excel·lent que es diu Scrivener, o la magnífica utilitat de conversió textutil... podran incorporar molt fàcilment la compatibilitat amb OpenOffice.

8. Ponts

"Cocoa Bridges": es podran desenvolupar aplicacions Cocoa (és a dir: aplicacions mac estàndard) amb els llenguatges script Ruby i Python. Ja no caldrà utilitzar necessàriament l'Objective-C, molt més complicat.

9. Diccionaris

Una de les joies ocultes del Mac OS X és l'aplicació Dictionary. Busqueu-la en la carpeta d'Aplicacions. O col·loqueu el cursor damunt d'una paraula -en anglès- p. ex. en una pàgina web que estigueu veient amb el Safari i premeu ctrl + apple + D. Meravellós, no? Doncs en la nova versió pareix que podrem optar entre el diccionari marca Oxford i la Wikipedia. O un diccionari japonès. Però el que ens agradaria de debò es poder adaptar el Diccionari d'Apple a qualsevol diccionari existent (p. ex. mitjançant connectors i serveis web).

10. Pøl`ønia

Ja que parlàvem d'idiomes... S'ha afegit la traducció del sistema al rus, al polonès i al portuguès de Portugal ("Iberian"). I la correcció ortogràfica en rus i danès. Al polaco o català de Castelló, no :-( Sort que tenim el CocoAspell! (Que poc costaria, doncs, afegir la correcció ortogràfica en català si Apple s'obrís una miqueta més a la comunitat del programari lliure.)

Còpies anteriors a l'original? (paradoxes temporals marca Microsoft)

Normalment faig còpia dels meus documents en un clauer USB, formatat amb sistema de fitxers FAT32 (el format normal de Windows) per tal que sigui fàcil d'usar en qualsevol ordinador amb Windows, Linux o Mac OS X.

Aquesta còpia, l'actualitzo mitjançant rsync (el programa estàndard de sincronització de directoris en sistemes Unix) de manera que només es copien els fitxers modificats. Darrerament, però, m'havia adonat que també es copiaven cada vegada alguns -molts- fitxers vells, no modificats des de feia temps. Aparentment, la data de modificació era correcta, coincidia en l'original i en la còpia. Per què, doncs, es tornaven a copiar aquests fitxers?

Una inspecció més acurada em va donar la pista: en tots aquests fitxers problemàtics, la data de la còpia era un segon anterior a la data de l'original. Per exemple, si la data d'un fitxer del meu disc dur és "17 de setembre de 2007 17:41:53", la data de la còpia d'aquest fitxer al clauer era "17 de setembre de 2007 17:41:52". És a dir, la còpia era un segon anterior i per tant rsync entenia que era més vella que l'original. Llavors copiava el fitxer, però misteriosament es tornava a desar amb una data un segon anterior a l'original. Un cercle viciós. Sorprenent i intrigant.

L'explicació del misteri, en Google i en la documentació del FAT32. Resulta que en aquest sistema de fitxers, Microsoft utilitza 16 bits per registrar l'hora de modificació, però dividits d'una manera sui generis: 5 bits per a l'hora, 6 bits per als minuts... i només queden 5 bits per als segons, és a dir, 32 valors possibles, de 0 a 31, insuficients per als 60 segons que té un minut :-( La solució de Microsoft consisteix a dividir els segons reals per dos i agafar la part entera: int (53/2) = 26. Després cal multiplicar per dos aquest valor a fi d'obtenir -aproximadament- els segons originals: 26*2 = 52. Heus ací el segon que faltava!

El meu contraatac ha consistit a utilitzar psync en lloc de rsync. Psync és escrit en perl i per tant més fàcil d'adaptar. Tocant només una línia, he aconseguit que no es tinguin en compte les diferències de menys de dos segons en les dates dels fitxers i tot ha tornat a ser normal en les meves còpies :-)

(En altres sistemes de fitxers, i en general en el món Unix, açò no pot passar. En Unix les dates es computen com a nombre de segons transcorreguts des d'un moment històric definit arbitràriament: l'1 de gener de 1970. Si els inventors de l'Unix haguessin estat devots hermeneutes, podrien haver agafat el 23 d'octubre del 4004 abans de Crist, que és quan es va produir la creació del món segons aquell bisbe irlandès.)

Actualització febrer de 2009.- En versions posteriors del rsync inclòs amb el Mac (potser a partir del Leopard?) aquest problema de sincronització amb sistemes de fitxers FAT32 es pot resoldre molt fàcilment mitjançant l'ús del paràmetre --modify-window, que permet definir un interval de temps en segons dins del qual dues dates de modificació seran considerades idèntiques. Amb --modify-window=1 (que vol dir que una diferència d'un segon no compta) ja ho tenim arreglat :-)

--modify-window When comparing two timestamps rsync treats the timestamps as being equal if they are within the value of modify_window. This is normally zero, but you may find it useful to set this to a larger value in some situations. In particular, when transferring to Windows FAT filesystems which cannot represent times with a 1 second resolution --modify-window=1 is useful.