L(’antiga) pomera

Aquest blog s'ha traslladat a una adreça nova: blog.carlesbellver.com.

dilluns, 4 de gener de 2010

Aquest blog es trasllada

Aquest blog es trasllada a una adreça nova: blog.carlesbellver.com.

dimecres, 4 de novembre de 2009

Inkscape en Snow Leopard i vectorització de mapes de bits

head-orig3.png head-smooth3.png

Inkscape és un programari lliure de disseny gràfic realment bo. Inclou una característica que jo trobava a faltar, per exemple, en Lineform: la vectorització o transformació automàtica de mapes de bits en vectors. (Ho fa mitjançant potrace.)

Malauradament la versió estable d'Inkscape (0.46), que és la que es troba a la pàgina de descàrregues de la web del programa, no funciona amb Snow Leopard :-( Però la versió 0.47pre4 del mes passat, que podeu trobar enllaçada a la pàgina d'inici, sí que s'executa sense problemes :-)

dimecres, 21 d’octubre de 2009

DropLook

droplook.png

DropLook és una petita utilitat que fa servir la tecnologia Quick Look d'Apple per previsualitzar fitxers en molts formats diferents: Word, Excel, PowerPoint, Pages, Numbers, Keynote, etc. L'avantatge respecte a la implementació de Quick Look en el Finder és que la previsualització es manté oberta en una finestra i no es tanca quan canvies d'aplicació.

Si deixes QuickLook al Dock, pots donar una ullada ràpida a documents d'aplicacions que no sols utilitzar. Llàstima que no permeti seleccionar i copiar. Amb això, DropLook ja seria pràcticament perfecte. Com diu Minimal mac, probablement Apple afegirà totes aquestes funcions al sistema, algun dia.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Routers que fan de tot

Crec que la nova Fonera 2.0 va ser un dels routers wifi que inauguraven aquesta tendència: a més de proporcionar accés a la xarxa, pot baixar fitxers per BitTorrent, penjar fotos i vídeos en Flickr o YouTube, etc. És a dir, descarrega l'ordinador de l'usuari d'aquelles tasques habituals que es poden automatitzar.

Però aquest altre de D-Link també és sorprenent: D-Link DIR-685, router que hace todo, incluso de marco de fotos (Xataka).

dilluns, 5 d’octubre de 2009

ClickToFlash: Safari sense Flash

6B8C5B44-7509-45CA-BD24-D47A10CE82CD.jpg

ClickToFlash és una extensió que bloca els continguts Flash en Safari (i altres aplicacions que usen WebKit) amb la qual cosa millora el rendiment de l'ordinador i s'eviten fallades. El contingut Flash es pot habilitar "cas per cas" o bé per a una llista de llocs. En YouTube, també es pot triar de reproduir els vídeos mitjançant QuickTime: llavors es guanya qualitat, perquè s'utilitzen les versions alternatives H.264.

divendres, 2 d’octubre de 2009

Reduir la mida d'un PDF amb Preview

L'aplicació Preview (Vista Previa) del Mac OS X permet desar els document PDF aplicant-los, entre altres filtres interessants, un que redueix la mida del fitxer resultant. Tanmateix, la qualitat de les imatges baixa tant que de vegades ni tan sols es veuen prou bé en pantalla.

L'alternativa són una sèrie de filtres addicionals que he trobat en un discussió als fòrums d'Apple: Reduce PDF file size : free Acrobat replacement for Leopard. El fitxer dels filtres es troba ací:

http://idisk.mac.com/jcolas-Public

Només cal baixar el fitxer, descomprimir-los i desar la carpeta Filters al directori Library del vostre compte d'usuari. A partir d'aquest moment Preview tindrà disponibles nous filtres de reducció de mida amb una gamma d'opcions des de 75 fins a 600 dpi. N'he provat un parell en Snow Leopard i funcionen perfectament. Un PDF de 6 MB s'ha quedat en 627 KB i encara es veu fantàstic :-)

(D'altra banda, els paràmetres de tots aquests filtres del Preview es poden editar mitjançant la ColorSync Utility de la carpeta d'Utilitats.)

divendres, 31 de juliol de 2009

NetNewsWire 3.2 beta amb Google Reader

NetNewsWire icon

NNWbeta.com comunicava anit la disponibilitat immediata de la beta de NetNewsWire 3.2, que inclou ja la possibilitat prevista de sincronitzar amb Google Reader les subscripcions i l'estat dels ítems. Alerta: és una versió beta, té bugs coneguts i altres, segurament, per identificar :-)

També anit ens assabentàvem que això comportarà aviat la desaparició de la sincronització a través dels servidors de NewsGator, que era el mecanisme ofert fins ara per NetNewsWire. NewsGator cedeix doncs a les pressions dels seus usuaris, que s'estimaven més el Google Reader com a aplicació web quan estàs lluny del teu ordinador habitual. I Google avança així un passet més cap a la dominació del món.

NetNewsWire va ser un dels primers agregadors RSS per a Mac i continua sent un dels millors. Des de la versió 3.1 és gratuït, però no lliure. Qui vulgui una alternativa lliure pot usar Vienna, que té unes funcionalitats i una interfície molt similars, però no ofereix sincronització.

dijous, 23 de juliol de 2009

Charles Beauvoir prova Tumblr (i blasma Twitter)

Pareix que uns dies abans de la seva conversa amb Iussuf Almamlaka, en Charles Beauvoir ja planejava una mena de fugida cap a Tumblr. Vegeu doncs el microblog nou de trinca de Beauvoir: TLM (Tristero Lost Mail).

En un dels primers apunts, del 9 de juliol passat, feia constar les "Coses que trobava a faltar en Twitter":

Salts de línia
Imatges
Espai (140 caràcters de vegades són molt pocs caràcters)

És un fet que els usuaris tendeixen a apropiar-se dels serveis d'Internet i els utilitzen per als seus propòsits particulars, independentment de les funcions que es plantegessin els seus desenvolupadors. Twitter es va crear perquè la gent conti el que fa. "What are you doing?", et demana. I se li va posar un límit artificial de 140 caràcters, copiat del SMS, que pareixia suficient.

Però hi ha gent que li troba altres utilitats, per exemple compartir enllaços, o fins i tot imatges. Llavors, si els enllaços no caben, cal empescar-se aquest invent del dimoni que són els acurtadors d'urls, que fan que no sàpigues on va l'enllaç, o que no puguis seguir-lo si falla la passarel·la. O algú vol explicar-se més extensament i encadena un seguit de missatges curts :-p

Realment, si sols necessitar més de 140 caràcters o t'has cansat d'exercitar permanentment la teva capacitat de síntesi, o t'agrada enviar enllaços o imatges, Tumblr pareix una eina molt més adequada que Twitter.

dimecres, 22 de juliol de 2009

La nostra impressora rep publicitat de tòner via Twitter

Captura de pantalla

Fa aproximadament un mes que la impressora del CENT (una HP LaserJet 4350) twitteja en @centprinter quan li queda poc de tòner, o s'ha acabat el paper, o fins i tot de tant en tant quan simplement li ve de gust dir alguna cosa (la vida interior de les màquines és tot un misteri).

Doncs bé, resulta que avui hem descobert que un dels seguidors de la impressora en Twitter és un spammer que envia justament... ofertes de tòner! (Com podeu comprovar en la imatge adjunta).

dijous, 25 de juny de 2009

A propòsit de l'educació dels bàrbars

A propòsit, concretament, de ¿Quién educa a estos bárbaros? (revista Cancha, Caja Navarra, junio de 2009).

Independentment dels defectes d'aquell estudi que afirmava que la generació Google no existeix, sovint tinc la impressió que s'exagera la competència digital dels nostres fills i/o alumnes, que es generalitza excessivament i sobretot que s'especula amb una base empírica escassa (i anecdòtica) pel que fa a les seves "capacitats de multitasca" i a unes preteses "diferències cognitives", més aviat indefinides i -en conseqüència- inverificables.

Tanmateix, és innegable que una certa bretxa generacional, grosso modo, existeix. I que la percebem com a tal. Per tant, és bo que s'insisteixi en la necessitat d'"eliminar el sentiment d'inseguretat d'alguns professors" (José Sánchez Tortosa, en la publicació adés esmentada) i em sembla perfecte que es proposi aconseguir aquest objectiu mitjançant la formació del personal docent en tot allò relacionat amb les noves tecnologies. Igualment està bé que es remarqui que no sempre els joves -la "generació Google", els "bàrbars" del títol- dominen competències tan bàsiques com ara cercar i seleccionar la informació, cosa que deixa molt d'espai i molta feina per davant als mestres: no caldrà patir doncs pel futur de la professió :-)

Encara m'agrada més que es reclami anar cap a una educació com més activa i participativa millor, que es fomentin l'expressió, la creació i la innovació, la responsabilitat personal, el treball en equip i valors tradicionals com "l'esforç, el treball, l'actitud" ("back to basics"). Tot i que em fa l'efecte, i em sorprèn, que s'implica que tot això no s'està fent ara mateix a les escoles, que no ho estan fent així els nostres mestres. Perquè a mi em consta que sí que ho fan, la majoria, sempre que poden. Que sí que fan que els xiquets treballen en grup, sí que fomenten la responsabilitat i l'aprenentatge autònom i els ajuden a aprendre fent, creant. Ho he vist jo mateix i m'ho conten. Conec exemples arreu. Tot i que és obvi que l'aplicació d'aquests principis és qüestió de grau i per tant sempre es podran fomentar més i sempre caldrà fomentar-los encara més.

De vegades, les reflexions sobre l'"Educació 2.0" i la introducció de les noves tecnologies a l'aula pequen d'un cert desconeixement de la realitat del nostre sistema educatiu. I fins i tot d'una mena d'ingenuïtat il·lustrada premarxista: pareixen ignorar tots aquells factors externs, d'índole cultural, social i econòmica, que condicionen sens dubte el que s'esdevé en l'educació i dins de les aules. Quan a un altre expert li demanen en aquella revista per l'"apatia" dels alumnes, contesta que la provoca una mala metodologia. "Es razonable que el modelo de educación actual provoque apatía, como lo es que un modelo más participativo y proactivo deje de provocarla." De debò? Estem segurs que, a banda de la metodologia docent, no tenen res a veure amb el desinterès per l'educació els models socials d'èxit actualment vigents, per exemple? O la incardinació social i econòmica de les escoles, els barris i les famílies?

En un text molt més recomanable, i molt més que recomanable -el text d'una conferència de fa un parell d'anys: La educación que aún es posible- José Gimeno Sacristán ens recordava una dada molt senzilla (i tremenda): la correlació quasi perfecta, segons un estudi de La Caixa, entre l'índex de poder adquisitiu de les comunitats autònomes espanyoles i l'índex d'idoneïtat/fracàs escolar. És a dir, que les desigualtats socials es traslladen a l'escola i no s'hi resolen, com és lògic. No seria ingenu esperar que s'hi resolguessin per art màgica? Mitjançant la màgia de les noves tecnologies, per exemple.

Autor

La meva foto

Assessor de tecnologia educativa a la Universitat Jaume I de Castelló.
Escriptor, també.

Etiquetes